DOCUMENTS HISTÒRICS:

 

 

 

Manuscrit "Regius" - 1390

Es tracta d’un Poema Maçònic, o Manuscrit Reial (Regius), nomenat també Manuscrit Halliwell pel nom del seu primer editor, data dels voltants de 1390 i on es menciona la presencia de la dona en Francmaçoneria. És el document maçònic més antic que es coneix. Va ser publicat el 1840 (a “The early History of freemasonery in England”) i és esmentat el 1670 en un inventari de la biblioteca John Theyer. Aquesta biblioteca fou venuda a Robert Scott i apareix en un inventari de la mateixa l’any 1678. El manuscrit passa a pertànyer a la biblioteca reial fins al 1757 (i d’aquí el seu nom de “Regius”), quan el rei Jordi II el dóna al Museu Britànic, on es conserva fins a l’actualitat. El manuscrit fou publicat posteriorment, entre d’altres, per D.Knoop, G.P. Jones i D.Hamer: The Regius MS (B.M. Bibb.Reg. 17-771), Manchester, 1938, juntament amb el manuscrit Cooke, de la primera dècada del segle XV, i reeditat el 1963 (University Press, Manchester).

AQUÍ COMENCEN ELS ESTATUTS DE L’ART DE LA GEOMETRIA, SEGONS EUCLIDES
Qualsevol persona que desitgi llegir bé i buscar,
Podrà trobar escrit en un vell llibre
De grans senyores i dames de la història,
Que, certament, molts fills tenien;
Però no posseïen terres per viure d’elles,
Ni a ciutat, ni als camps ni als boscos;
Un consell els donaren a tots ells:
Per decidir en bé d’aquests nens,
Sobre com podrien guanyar-se la vida
Sense grans penúries ni lluites;
I també per a la multitud que arribarà,
Alguns d’ells varen ser enviats
A buscar grans clergues,
Perquè els ensenyessin bons oficis;
I nós els hi preguem, per l’amor de nostre Senyor,
Perquè els nostres fills trobessin feina,
I així poguessin guanyar-se la vida,
De forma honesta i molt segura.
Ja en aquells temps, i per la bona geometria,
Aquest honest ofici que és la maçoneria
Fou ordenat i creat de tal manera,
Concebut per tots aquests clergues;
Gràcies a les seves oracions inventaren
La geometria.
I li posaren el nom de maçoneria
Al més honrat de tots els oficis.
Els fills d’aquests senyors s’aplicaren
En l’aprenentatge de l’ofici de la geometria,
Cosa que feren amb molta cura;
L'oració dels pares, i també de les mares,
Els posà en aquest honrat ofici.
I aquell que millor l’aprenia, i era honest,
I superava en atenció als seus companys,
Si en aquest ofici els avantatjava,
Devia d’ésser més honrat que l’últim,
Aquest gran clergue s’anomenava Euclides,
El seu nom era conegut arreu del món.
Però aquest gran clergue ordenà
A qui més elevat estigués en aquest grau,
Que devia d’ensenyar als més simples d’esperit
Per ser perfecte en aquest honrat ofici;
I així devien d’instruir-se l’un a l’altre,
I estimar-se junts com germà i germana.
També ordenà que
Mestre el tenien que anomenar;
A fi que fos més honrat,
Devia de ser així doncs tractat;
Però mai poden anomenar maçó a un altre,
En el si de l'ofici entre ells,
Ni subjecte, ni servidor, estimat germà;
Cadascú cridarà als demés companys amb amistat,
Doncs de nobles dames han nascut.
D’aquesta forma, per la bona ciència de la geometria,
Començà l’ofici de la maçoneria;
Així fundà el clergue Euclides,
Aquest ofici de geometria a terres d’Egipte.
A Egipte a tots els ensenyà,
I en distints països de tot arreu,
Durant molt anys, segons he sentit,
Abans què aquest ofici arribés a aquest país.
Aquest ofici arribà a Anglaterra, com us he dit,
En els dies del bon rei Adelstonus ;
Aleshores va manar construir moltes cases en el bosc.
I alts temples de gran renom.
Per gaudir-ne nit i dia.
Aquest bon senyor estimava mol l’ofici,
I volgué millorar-ne totes les seves parts,
Per les moltes falles que hi trobà.
Envià a traves del país
Cridar a tots els maçons de l’ofici,
Venir a ell sense tardança,
Per esmenar junts aquests defectes
Amb bons consells si fos possible.
Reuní llavors un bon grup
De diversos senyors, en el seu rang,
Ducs, comtes i també barons,
Cavallers, escuders i molts d’altres,
I els grans burgesos de la ciutat,
Cadascú en el seu rang;
Allí estaven tots junts,
Per fundar l’estatut dels maçons.
Amb tot el seu esperit cercaven
Com podrien ésser governats;
Quinze articles volgueren produir,
I d’altres quinze punts foren creats.

AQUÍ COMENÇA L’ARTICLE, PRIMER
El primer article d’aquesta geometria:
El Mestre maçó deu de ser digne de confiança
A la vegada constant, lleial i sincer,
I mai més és lamentarà de res:
I pagarà als seus companys, segons el cost
De les vitualles, que tu bé coneixes;
I paga’ls justament, i de bona fe,
El que puguin merèixer;
I evita, per amor o per temor,
Que cap de les parts accepti avantatges,
Ni del senyor ni del company, sigui qui sigui,
D’ells no acceptis cap tipus de prebendes;
I mantens-te íntegre com un jutge,
I aleshores a ambdós faràs bon dret;
I en veritat fes això arreu on et trobis,
El teu honor, el teu profit, serà el millor.

ARTICLE, SEGON
El segon article de bona maçoneria,
Com vós deveu d’entendre especialment,
Que tot mestre, que sigui maçó,
Deurà d’assistir a l’assemblea general,
Per la qual li serà comunicat
El lloc on és celebrarà.
I a aquesta assemblea hi deurà d’anar,
Llevat d’una excusa raonable,
O sigui desobedient a l’ofici,
O s’abandoni a la mentida,
O estigui greument malalt
Que no pugui venir a ella;
Aquesta és una excusa bona i vàlida,
Per aquesta assemblea, si és sincera.

ARTICLE, TERCER
En veritat, el tercer article es
Que el mestre no prengui aprenent
Llevat que pugui assegurar-li hostalatge
Amb ell per set anys, com us dic,
Per aprendre l’ofici, i que li sigui de profit;
En menys temps no en serà apte
Ni profitós pel seu senyor, ni per a ell,
Com podreu comprendre per aquesta bona raó

ARTICLE, QUART
El quart article, aquest deu de ser,
Que el mestre deurà de vigilar,
En no prendre servent com aprenent,
Ni entabanar-lo pel seu propi bé;
Doncs al senyor al que està lligat
Bé que pot buscar aprenent on vulgui.
Si en la lògia fos ensenyat
Molt de desordre podria causar,
I en tal cas podria ocórrer
Que alguns o tot s’entristirien.
Doncs tots els maçons se seran
Tots units estaran.
Si un servent en l’ofici hi romangué,
De diversos desordres us podria parlar:
Per tenir pau, i honestedat,
Preneu un aprenent de la millor condició.
En un antic escrit hi trobo
Que l’aprenent serà de noble naixement;
I així, moltes vegades, fills de grans senyors
Han adoptat aquesta geometria, que és molt bona.

ARTICLE, CINQUÈ
El cinquè article és molt bo,
Que l’aprenent sigui de legítim naixement;
El mestre no podrà, sota cap pretext,
Prendre un aprenent que sigui deforme;
Això significa, com veureu,
Que tots els seus membres estiguin sencers;
Per l’ofici seria una gran vergonya,
Formar a un home espatllat, o a un coix
Ja que un home imperfecte de naixement
Seria poc útil a l’ofici.
Cadascú o pot comprendre,
L’ofici vol homes potents,
I un home mutilat no té força,
Com sabeu des de fa temps.

ARTICLE, SISÈ
A l’article, sisè no hi deveu de faltar,
Que el mestre no perjudiqui al seu senyor,
Prenent del senyor per l’aprenent,
Tant com reben els seus companys, en tot,
Doncs en aquest ofici s’han perfeccionat,
Però encara no l'aprenent, com comprendreu,
Així que seria contrari a la raó
Donar igual salari a ell i als companys.
Aquest mateix article, en tal cas,
Ordena que l’aprenent guany menys
Que els seus companys, que son, perfectes.
En diversos punts, sapigueu,
Que el mestre pot instruir a l’aprenent,
Perquè el seu salari creixi ràpidament,
I abans que el seu aprenentatge hagi acabat
Els seu salari en molt haurà millorat.

ARTICLE, SETÈ
L’article, setè, que ja està aquí,
Us dirà a tots vosaltres,
Que cap mestre ni per favor ni per temor,
Deurà d’alimentar o vestir a cap lladre,
Mai albergarà a cap d’ells,
Ni a qui hagi matat un home,
Ni a qui tingui mala reputació,
Doncs això portarà la vergonya a l’ofici.

ARTICLE, OCTAU
L’article, octau ens mostra
El que el mestre té dret a fer.
Si dona ocupació a un home d’ofici,
I no fos tan perfecte com degués,
Pot sens tardança reemplaçar-lo
I contractar en el seu lloc a un home més perfecte.
Per imprudència, un home així
Podria deshonrar l’ofici.

ARTICLE, NOVÈ
Molt bé mostra l’article, novè
Que el metre té que ser fort i savi;
Que no comenci cap obra
Que no pugui realitzar i acabar;
I que sigui profitós als seus senyors,
Axis com al seu ofici, allà on vagi.
I que les obres estigui ben construïdes,
Perquè no hi hagi ni bretxes ni escletxes.

ARTICLE, DESÈ
L’article desè, serveix per fer saber,
A tots els de l’ofici, modests o grans,
Que cap mestre a un altre té que suplantar,
Sinó estar junts com germana i germà.
En aquest singular ofici, tots els uns i els altres,
Treballen per a un mestre maçó.
No deu ell, suplantar a cap home
Que estigui encarregat d’un treball.
El càstig per això és molt dur,
No val menys de deu lliures,
A menys que fos trobat culpable
Aquell que primer tenia el treball.
Doncs cap home en maçoneria
Pot suplantar impunement a un altre,
Llevat haver construït de tal manera
Que l’obra s’hagués quedat en un no res;
Llavors pot un maçó demanar aquest treball,
Per no perjudicar al senyor,
En tal cas, si ocorregués,
Cap maçó s’hi oposaria.
En veritat, qui ha començat les obres,
Si és un maçó hàbil i sòlid,
Té la seguretat en el seu esperit
De portar l’obra a bo fi.

ARTICLE, ONZÈ
L’onzè article, jo et dic,
Que és just i lliure;
Doncs ensenya, amb fermesa,
Que cap maçó té que treballar de nit,
A menys que és dediqui a l'estudi
Pel qual podrà millorar.

ARTICLE, DOTZÈ
El dotzè article és de gran honradesa
Ja que tot maçó, allà on es trobi,
No deurà menystenir el treball dels seus companys
Si vol mantenir el seu honor;
Amb honestes paraules ho aprovarà,
Gràcies a l’esperit que Déu li donà;
Però millorant-ho tot amb el seu poder,
Sense cap dubte entre tots dos.

ARTICLE, TRETZÈ
El tretzè article, que Déu m’ajudi,
És que si el mestre té un aprenent,
Li ensenyarà de manera complerta,
Perquè moltes coses pugui aprendre
I així conegui millor l’ofici,
Allà on vagi sota el sol.

ARTICLE, CATORZÈ
El catorzè article, amb bona raó,
Mostra al mestre con deu d’actuar;
No pot prendre aprenent
Fora de tenir diverses tasques que complir,
Perquè pugui, mentre duri,
Aprendre molt d’ell.

ARTICLE, QUINZÈ
L’article, quinzè és l’últim;;
Doncs pel mestre és un amic;
Li ensenya que envers cap home
Té que adoptar un fals comportament,

Ni seguir als seus companys en l’error,
Per molts béns que poguessin aconseguir;
Ni permetre que hi hagi falsos juraments,
Per cura de les seves ànimes,
So pena d’atraure la vergonya a l’ofici,
I sobre sí, mateix una severa culpa.

ESTATUTS DIVERSOS
PRIMER PUNT
En aquesta assemblea d’altres punts foren adoptats,
Per grans senyors, i mestres també,
Que el que vulgui conèixer aquest ofici i abraçar-lo,
Deurà d’estimar a Déu i a la santa Església sempre,
I al seu mestre també, pel que és,
Allà on vagi, per camps i boscos,
I estima també als teus companys,
Perquè és el que el teu ofici vol que facis.

SEGON PUNT
El Segon punt us diré,
Que el maçó treballi el dia laborable
Tant conscienciós com pugui,
A fi de merèixer el seu salari el dia de descans,
Doncs qui veritablement a fet el seu treball
Mereix tenir la seva recompensa.

TERCER PUNT
El tercer punt deu de ser sever
Amb l’aprenent, sapigueu bé
El consell del seu mestre té que guardar i ocultar,
I el dels seus companys, de bon tarannà;
Dels secrets de la cambra a ningú en parlarà,
Ni de la lògia, es faci el que es faci;
Encara que et creguis amb el deure de fer-ho,
No diguis a ningú on vas;
Les paraules de la sala i també les del bosc,
Guarda-les bé, pel teu honor,
Del contrari el càstig damunt de tu, caurà,
I a l’ofici gran vergonya portaràs.

QUART PUNT
El quart punt ens ensenya,
Que cap home al seu ofici li serà infidel;
Cap error l’entretindrà
Contra l’ofici, doncs a ell renunciarà,
I cap perjudici causarà
Ni al seu mestre, ni al seu company;
I encara que l’aprenent sigui tractat amb respecte,
Sempre està sotmès a la mateixa llei.

CINQUÈ PUNT
El punt, cinquè és, sens dubte,
Que quan el maçó cobri el seu sou
Del mestre, que ell atribueixi,
Deu de ser humilment acceptada;
No obstant just és que el mestre,
Abans del migdia, li adverteixi formalment
Si no té intenció de col•locar-lo,
Com abans s’acostumava de fer;
Contra aquesta ordre no pot revelar-se,
Si reflexiona bé, és en interès seu.

SISÈ PUNT
El sisè punt té que ser ben conegut,
De tots, grans i modests,
Doncs tal cas podria ocórrer;
Que entre alguns maçons, si no tots,
Per enveja o odi mortal,
Esclati una gran baralla.
Llavors deu el maçó, si pot,
Convocar les parts a un dia fixat;
Però aquest dia no faran les paus,
Abans d’acabar la jornada de treball,
Un dia de permís teniu que trobar
Per donar oportunitat a la reconciliació,
Per temor a què sent un dia laborable
La disputa els impedeixi de treballar;
Feu de manera que acabi la baralla,
Perquè romanguin en la llei de Déu.

SETÈ PUNT
El setè punt bé podria dir,
Com llarga és la vida que el Senyor ens dóna,
I així clarament és reconeix,
Que no jauràs amb la muller del teu mestre,
Ni del teu company, de cap manera,
Sota pena d’incórrer en el menyspreu de l’ofici;
Ni amb la concubina del teu company,
Així com no voldries que ho fessin amb la teva.
El càstig per això, sapigueu bé,
És romandre d’aprenent per set anys complerts,
Qui falti a una d’aquestes prescripcions
Deurà de ser, doncs castigat;
Perquè una gran preocupació podrà despertar
De tant odiós pecat mortal.

OCTAU PUNT
L’octau punt és, segur,
Encara què algun càrrec hagis rebut,
Al teu mestre quedes fidelment sotmès,
Doncs mai lamentaràs aquest punt;
Un fidel mitjancer deuràs de ser
Entre el teu mestre i els teus companys lliures;
Fes lleialment tot el que puguis
Cap a totes dues parts, i aquesta és bona justícia.

NOVÈ PUNT
El novè punt és dirigeix a aquell
Que és l’intendent de la nostra sala;
Si us trobeu junts en la cambra
Serviu-vos l’un a l’altra amb continguda alegria;
Gentils companys, deveu saber-ho,
Cadascú ha de ser intendent per torns,
Setmana darrera setmana, sens cap dubte,
Tots a la vegada intendents deuran de ser,
Per servir-se els uns als d'altres, amablement,
Com si fossin germà i germana;
Ningú es permetrà les despeses d’altri,
Ni se’n alliberarà d’ells en benefici seu,
Doncs cada home tindrà la mateixa llibertat
En aquest càrrec, com té que ser;
Mira de pagar sempre a tots
Els qui hagis comprat a vitualles,
A fi que no hi hagi cap reclamació,
Ni als teus companys, en qualsevol grau;
A qualsevol home o dona, sigui quin sigui,
Paga bé i honestament, així ho volem;
Als teus companys passaràs comptes exactes
Del bon pagament que hagis fet,
Per temor a posar-los en un tràngol,
I d’exposar-los a la vergonya.
Sempre comptes tens que donar
De tots els béns adquirits,
De les despeses que facis en bé dels teus companys,
Del lloc, les circumstàncies i l’ús;
Aquests comptes tens que donar
Quan t’ho demanin els teus companys.

DESÈ PUNT
El desè punt mostra la bona vida,
Com viure sense preocupacions ni baralles;
Si el maçó porta una mala vida,
I en el seu treball no és honrat,
I busca males excuses,
Injustament podrà als seus companys difamar,
I per aquests infames calumnies
Atraure la vergonya sobre l’ofici.
Si així aquest deshonra,
No li deureu cap favor,
Ni mantenir-lo en la seva mala vida,
Per por de caure en el fracàs i conflicte;
Però no li doneu cap termini
Fins no haver-lo citat
A comparèixer a on us convingui;
En el lloc acordat, de bon grat o per força,
A la propera assemblea el convocareu,
Per comparèixer davant els seus companys;
I si rebutja d’assistir-hi,
Se’l farà renunciar a l’ofici;
Serà castigat, segons la llei
Que fou establerta en temps antics.

ONZÈ PUNT
L’onzè punt és bona discreció,
Com podreu comprendre per bona raó;
Un maçó que coneix bé l’ofici,
Que veu al seu company tallar una pedra,
I que està a punt de trencar-la,
Ha d’agafar-la tan aviat pugui,
I ensenyar-li con corregir-la;
Perquè l’obra del senyor no és malmeti,
Mostra-li dolçament com corregir-la,
Amb bones paraules, que Déu et guardi;
Per l’amor del que està en el més amunt,
Amb dolces paraules nodreix la seva amistat.

DOTZÈ PUNT
El dotzè punt és de gran autoritat,
Allà on l’assemblea és celebrarà,
Hi haurà mestres, i companys també,
I d’altres grans senyors;
Hi serà el jutge de la comarca,
I també l’alcalde de la vila,
Hi haurà cavallers i escuders,
I a més a més magistrats, com veureu;
Totes les ordenances que allí s’adoptin
S’han acordat per ésser respectades;
Contra qualsevol home, sigui qui sigui,
Que pertanyi a l’ofici bell i lliure,
Si alguna querella fa contra elles,
Detingut serà i posat a vigilar.

TRETZÈ PUNT
El tretzè punt requereix de tota la nostra voluntat,
Ell jurarà no robar mai més,
Ni ajudar a qui treballi en aquest mal ofici,
Per cap part del seu botí,
Deurà saber-ho, o pecaràs,
NI pel seu bé, ni pel de la seva família.

CATORZÈ PUNT
El catorzè punt és llei excel•lent
Per aquell qui el tingui en temença;
Un bo i vertader jurament deurà de fer,
Al seu mestre i companys que aquí estan;
També fidel deurà de ser, i constant,
A totes les ordenances, vagi on vagi,
I al seu senyor lleial al rei,
Per damunt de tot li ha de ser fidel.
Sobre tots aquests punts
Tu prestaràs jurament;
I el mateix prestaran tots
Els maçons, de grat o per força,
Sobre tots aquests punts,
Així ho estableix una excel•lent tradició.
I de cada home esbrinaran
Si els posa en practica,
O si algú és reconegut culpable
Sobre un d’aquests punts en particular;
Que se’l busqui, sigui qui sigui,
I se’l porti davant l’assemblea.

QUINZÈ PUNT
El quinzè punt es d’excel•lent tradició
Per aquells que han fet jurament
A aquesta ordenança, portada a l’assemblea
De grans senyors i mestres, com s’ha dit;
Pels desobedients, jo ho sé,
A la present constitució,
I als articles que han estat promulgats,
Per grans senyors i mestres junts,
I havent estat provades les seves faltes
Davant aquesta assemblea, amb celeritat,
I si no es volen corregir,
Deuran aleshores d’abandonar l’ofici,
I jurar no tornar-lo a exercir.
Llevat que acceptin esmenar-se,
Mai més participaran en ell;
I s’hi és neguessin a fer-ho,
El jutge sense triga els detindrà,
I en un calabós profund els tancarà,
Com a causa de la seva transgressió,
I els confiscarà els seus béns i ramats
En profit del rei, en la seva totalitat,
I els hi deixarà tant de temps
Com plagui al nostre rei estimat.

L’ART DELS QUATRE CORONATS
Preguem ara al Déu Omnipotent,
I a la seva radiant mare Maria,
A fi que puguem seguir aquests articles
I els punts, tots junts,
Com ho varen fer els quatre sants màrtirs,
Que en aquest ofici tingueren gran estima;
Foren ells tan bons maçons
Com pugui trobar-se sobre la terra,
Escultors i imatgers eren també.
Per ser dels obrers millors,
I en gran estima l’emperador els tenia;
Desitjà aquest que fessin una estàtua
Que en el seu honor és venerés;
Tals monuments en el seu temps posseïa
Per desviar al poble de la llei de Crist.
Però ells ferms romangueren en la llei de Crist,
I sense compromisos en el seu ofici;
Estimaven a Déu i al seu ensenyament,
I s’hi havien entregat al seu servei per sempre.
En aquell temps foren homes de veritat,
I rectament visqueren en la llei de Déu;
Ídols es negaren aixecar,
I per molts beneficis que poguessin reunir;
No prengueren a cap ídols pel seu Déu
I rebutjaren construir-lo, malgrat la seu còlera;
Per no renegar de la seva veritable fe
I creure en la seva falsa llei,
Sense tardança l’emperador els detingué,
I en una profunda presó els tancà;
Més cruelment els castigava,
Més en la gràcia de Déu se’n alegraven.
Veient llavors que res podia
Els deixà anar a la mort;
Qui ho desitgi, en el llibre pot llegir
De la llegenda dels sants,
Els nombres dels quatre coronats.
La seva festa és ben coneguda per tots,
L’octau dia després de Tot Sants.
Escolteu el que he llegit,
Que molts anys desprès, amb gran esfereïment,
El diluvi de Noè fou desencadenat,
La torre de Babilònia començà a erigir-se,
L’obra més gran de calç i pedra
Que mai cap home hagi vist;
Tant alta i gran fou pensada
Que set mil l’altura d'ombra projectava;
El rei Nabucodonosor la va fer construir
Tant potent per la defensa dels seus homes,
Que si un tal diluvi ocorregués
L’obra enfonsar-se no pogués;
Però tan ferotge orgull tenien, i tanta fanfàrria,
Que tot el treball es va perdre;
Un àngel els castigà dividint les seves llengües,
I axis mai més s’entengueren l’un amb l’altre.
Molts anys més tard, el bon clergue Euclides
L’ofici de la geometria ensenyà pel món,
I en aquest també va fer
Gran nombre d’oficis.
Per l’alta gràcia de Crist en el cel.
Les set ciències fundà;
Gramàtica és la primera, ho sé,
Dialèctica la segona, em congratulo,
Retòrica la tercera, que no es negui,
Música la quarta, os ho dic,
Astronomia la cinquena, per les meves barbes,
Aritmètica la sisena, sens cap dubte,
Geometria la setena, i tanca la llista,
Doncs és molt humil i cortès.
De veritat, la Gramàtica és l'arrel,
Tots l’aprenen en el llibre;
Però l’art supera aquest nivell,
Com de l’arbre el fruit és millor que l’arrel;
La Retòrica mesura un llenguatge acurat,
I la Música és un suau cant;
L’Astronomia dona el nom, estimat germà,
L’Aritmètica demostra que una cosa és igual a una altra,
La Geometria és la setena ciència,
I distingeix la veritat de la mentida, ho sé;
Qui d’aquestes set ciències se’n serveixi,
Bé pot guanyar el cel.
Ara, estimats fills meus, tingueu bon esperit
Per allunyar l’orgull i la cobdícia,
I apliqueu-us-hi a jutjar bé,
I a bé comportar-vos, allà on estigueu.
Os demano ara molta atenció,
Doncs això deveu saber,
Però encara molt millor,
Que com aquí està escrit.
Si per això et falta intel•ligència,
Demana a Déu que te la concedeixi;
Doncs Crist mateix ens ensenya
Que la santa església és la casa de Déu,
I no per altra cosa està feta
Sinó per pregar i plorar els seus pecats.
Tracta de no arribar tard a l’església,
Per haver tingut a la porta paraules llibertines;
Quan estiguis en el seu camí
Tingues en ment a tot moment
Venerar al teu Déu senyor nit i dia,
Amb tot el teu esperit i força.
En arribar a la porta de l’església
Prendràs una mica d’aigua beneïda,
Doncs cada gota que toquis
Netejarà un pecat venial, sapigueu de cert.
Però abans deuràs de descobrir-te el cap,
Per amor d’aquell que morí a la creu.
Quan entris a l’església,
Enlaire cap a Crist el teu cor;
Aixeca llavors els ulls a la creu,
I agenollat damunt els dos genolls;
Prega llavors perquè Ell t’ajudi a obrar
Segons la llei de la santa església,
I a guardar els deu manaments
Que Déu a tots els homes donà.
I prega-l'hi amb dolça veu
Que el lliuri dels set pecats,
A fi que en aquesta vida puguis
Mantenir-te lluny de preocupacions i querelles;
I que et doni a més a més la gràcia
Per trobar un lloc en la beatitud del cel.
En la santa església abandona les paraules frívoles
Del llenguatge lasciu, i les bromes obscenes,
I deixa de banda tota vanitat,
I digues el teu Pare Nostre i l'Avemaria;
Vigila de no fer soroll,
I estigues sempre en oració;
Però sinó vols resar,
No molestis al proïsme de cap manera.
En aquest lloc no hi estiguis de peu ni assegut,
Sinó a terra ben agenollat,
I quan jo llegeixi l’Evangeli,
Aixeca’t, sense recolzar-te als murs,
I primsenyat si saps fer-ho
Quan es noti el gloria tibi;
I quan acabi la lectura,
Pots tornat a agenollar-te,
I caure damunt els teus dos genolls,
Per amor a qui ens ha redimit a tots;
I quan escoltis la campana
Que anuncia el sant sagrament,
Deveu agenollar-vos, joves i vells,
I elevar les mans al cel,
Per llavors dir en aquesta actitud,
En veu baixa i sense fer soroll:
“Senyor Jesús, siguis benvingut,
En forma de pa, com et veig,
Ara Jesús, pel teu sant nom,
Protegeix-me del pecat i de la culpa;
Donem l’absolució i la comunió,
Abans de què me'n vagi d’aquí,
I sincer em penedeixo dels meus pecats,
A fi, Senyor, de què mai més mori en aquest estat;
I tu, que d’una verge has nascut,
No pateixis, perquè m’hagi perdut;
I quan d’aquest món hagi marxat,
Atorguem la beatitud sense fi;
Amén! Amén! Així sigui!
I ara, dolça dama, pregueu per mi”
Heus ací el que heu de dir, o alguna cosa semblant,
Quan t’agenollis davant del sagrament.
Si busques el teu bé, no estalviïs res
Per venerar a qui tot ho ha creat;
Doncs per un home és un dia d’alegria,
Que una vegada, aquest dia el pugui veure;
És quelcom tan preciós, de veritat,
Que ningú pot valorar,
Doncs tant bé fa aquesta visió.
Com va dir Sant Agustí molt encertadament,
El dia que vegis el cos de Déu,
Posseiràs aquestes coses, amb tota seguretat:
Menjar i beure el suficient,
Ningú, aquest dia et faltarà;
Els juraments i paraules vanes,
Déu també et perdonarà;
La mort soferta aquest mateix dia
En absolut l’has de témer;
I tampoc aquest dia, t’ho prometo,
Perdràs la vista;
I cada pas que donessis,
Per veure aquesta santa visió,
Et serà contada al teu favor,
Quan en tinguis necessitat;
Aquest missatger que és l’àngel Gabriel
Exactament els conservarà.
Desprès d’això, ara puc passar
A parlar d’uns altres beneficis de la missa;
Vine, doncs a l’església, si pots,
I assisteix a missa cada dia;
Si no pots anar a l’església,
Allà on estiguis treballant,
Quan escoltis el so de la missa,
Prega a Déu en el silenci del teu cor,
Perquè et doni part en aquest servei
Què a l’església és celebra.
Vull a més a més ensenyar-te,
I als teus companys, escolteu això,
Quan et presentis davant d’un senyor,
En un casa, en el bosc o a taula,
La caputxa o la gorra et tens que treure,
Abans d’estar en front d’ell;
Dos o tres cops, sens dubte,
Davant del senyor deuràs d’inclinar-te;
Doblegaràs també el genoll,
I tindràs així salvat l’honor.
No et posis la gorra o la caputxa
Fins que et doni permís.
Tot el temps que parlis amb ell
El mentó alt amb franquesa i amabilitat tens de mantenir;
Així, com el llibre t’ensenya,
Mira’l a la cara amb gentilesa.
Els teus peus i mans tinguis tranquils,
Sense gratar-te, ni entrebancar-te, sigues hàbil;
Evita també escopir i mocar-te,
Espera estar sol per fer-ho,
I si vols ser savi i discret,
Gran necessitat te’ns de governar-te.
Quan entris a la sala,
Entre persones ben nascudes, bones i corteses,
No presumeixis de res,
Ni de naixement, ni del teu saber,
No t’asseguis ni et recolzis,
És el signe d’una bona i apropiada educació.
No et deixis portar en la teva conducta,
En veritat la bona educació et salvarà la situació.
Pare i mare, siguin quins siguin,
Digne és el fill que actua dignament,
En la sala, en la cambra, on et trobis;
Les bones maneres fan a l'home.
Fes atenció al rang del teu proïsme,
Per dirigir-li la reverencia que convingui;
Evita saludar-los tots a la vegada,
Excepte si els coneixes.
Quan a la taula estiguis assegut,
Menja amb gràcia i decor;
Cuida de tenir les mans netes,
I que el teu ganivet sigui tallant i ben esmolat,
I no tallis mai pa per la vianda
Què el que puguis menjar;
Si actues junt a un home de rang superior,
Aleshores bé faràs.
Deixa’l que és serveixi primer el menjar,
Abans de tocar-la tu.
No agafis el millor tros,
Encara que ell t’ho indiqui;
Manté les mans netes i decents,
Per no tingué que fer servir el tovalló;
No la usis per mocar-te,
Ni et netegis les dents a taula;
No mullis massa el llavis a la copa,
Encara que tinguis molta sed;
Això et faria llagrimeig,
El qual no és massa cortès.
Mira de no tenir la boca plena
Quan vagis a parlar o a beure;
Si veus que algú beu
Escoltant-te com parles,
Interromp aviat la teva història,
Perquè pugui beure el vi o la cervesa.
Vigila a més a més de no ofendre a ningú,
Per alegre que estigui;
I no murmuris de ningú
Si vols salvar el teu honor;
Doncs el llença aquestes paraules
En molesta situació et posarien.
Reté la teva mà en el puny
Per evitar dir: “si ho hagués sabut”,
En un saló entre belles dames,
Mossegat la llengua i sigues tot ulls;
No trenquis a riallades,
Ni tabalegis com una maula.
No bromegis si no és amb els teus consemblants,
I no expliquis s tothom el que has escoltat;
Ni et vanagloriïs dels teus actes,
Ni de broma ni per interès;
Amb bells discursos pots realitzar els teus desitjos,
Però també els pots malmetre.
Quan et trobis a un home de valor,
No portaràs gorra o caputxa;
En l’església, el mercat o el pòrtic,
Saluda'l, segons el seu rang.
Si vas amb algú de rang
Superior al teu,
Ves per darrera d’ell,
Doncs això és de bona educació i sense falta;
Quan ell parli, estigues tranquil,
Quan acabi, digues el que vulguis,
En les teves paraules sigues discret,
I del que ell digui presta atenció;
Però no interrompis la seva historia,
Encara que sigui a causa del vi, o de la cervesa.
Que Crist llavors, per la seva celestial,
Os concedeixi l’esperit i el temps,
Per entendre i llegir aquest llibre,
A fi d’obtenir el cel com a recompensa.
Amén! Amén! Així sia!

Les Constitucions d'Anderson - ANTIGUES LLEIS FONAMENTALS 1723

Recollides de llurs antics arxius, per ordre del Gran Mestre, l’actual Duc de Montaigu. Aprovades per la Gran Lògia i ordenades d’imprimir en la primera edició del Llibre de les Constitucions, el 25 de març de 1722 e.•.v.•.

I.- REFERENT A DÉU I A LA RELIGIÓ

El maçó està obligat, per vocació, a practicar la moral i si entén bé el seus deures, no és convertirà mai en un estúpid ateu, ni en un home immoral. Encara que en temps antics els maçons estaven obligats a practicar la religió dels països on habitaven, avui s’ha cregut més oportú, no imposar-los-hi cap més religió que aquella en què tots els homes hi estan d’acord, i deixar-los-hi total llibertat respecte a les seves opinions personals. Aquesta religió consisteix en ser bons homes i lleials, és a dir, homes d’honor, per damunt de qualsevol diferencia en els seus noms o en les seves conviccions. D’aquesta forma la Maçoneria es convertirà en un centre d’unitat i mitjà per establir relacions amistoses entre les gents que, fora d’ella, haguessin estat separades.

II.- DE L’AUTORITAT CIVIL, SUPERIOR I INFERIOR

El maçó, té que ser una persona tranquil•la, sotmesa a les lleis del país on està establert i no té que prendre part ni deixar-se arrossegar cap a motins o conspiracions forjades contra la pau i contra la prosperitat del poble, ni mostrar-se rebel a l’autoritat inferior, perquè la guerra, l'efusió de la sang i els trasbalsos, han estat sempre funests per la Maçoneria. Així doncs, en l’antiguitat, els reis i els prínceps es mostraren ben disposats amb la societat, per la submissió i la fidelitat en què els maçons donaven proves constants en l'acompliment dels seus deures de ciutadans i en la fermesa de la seva conducta digna oposant-la a les calumnies i acusacions dels seus adversaris; aquests reis i prínceps no es desdenyaren de protegir als membres de la corporació i defensaren l’honor que sempre prosperà en temps de pau. Si seguint aquestes doctrines, algun germà es convertia en pertorbador de l’ordre públic, ningú devia d’ajudar-lo amb els seus propòsits ans al contrari, devia d’ésser comparat com un desgraciat. Només però per aquest sol fet, i encara que la confraria condemnes la seva rebel•lió per evitar donar cap motiu de sospita o descontentament, sempre que el rebel no pogués ser censurat d’un altre crim, no podia ser exclòs de la Lògia, quedant inviolables les seves relacions amb aquesta i dels drets que gaudia com a maçó.

III.- DE LES LÒGIES

La Lògia és el lloc on els maçons es reuneixen per treballar, i per extensió se l’hi dóna aquest nom a tota assemblea de maçons constituïda: tots els germans tenen que formar part d’una lògia i sotmetre’s als seus reglaments particulars i les ordenances generals.
Les Lògies són particulars o generals i la millor manera de distingir-les en aquestes dues vessants és visitar-les i estudiar els actuals reglaments de les Lògies Generals o Grans Lògies.
Antigament els mestres i els membres d’aquestes Lògies, no podien absentar-se, ni deixar d’assistir a les sessions, quan hi eren convidats, sense incórrer en un càstig sever, a menys que comuniquessin als mestres i inspectors, les causes que els hi impedien complir aquest deure.
Les persones que volien ser admeses en qualitat de membres de les Lògies, tenien que ser homes bons i lleials, lliures de naixement, d’edat madura i raonable i de bona reputació; era prohibit d’admetre a la Maçoneria, esclaus, dones i homes immorals, en què la seva conducta fos motiu d’escàndol.

IV.- DELS MESTRES, INSPECTORS, COMPANYS i APRENENTS

Entre els maçons, les preferències no poden fonamentar-se exclusivament, en el vertader mèrit personal, es té que tenir especial cura que els propietaris que disposen les construccions, seran servits amb completa satisfacció; es té que procurar que els germans no tinguin, perquè avergonyir-se de les seves obres, en què la Real Associació no perdi la consideració que gaudeix. Per aquesta raó, els mestres inspectors deuen de ser elegits tenint en compte els seus mèrits personals, més que no pas la seva edat. És impossible tractar tots aquests assumptes per escrit. Cada germà té que estar en el seu lloc i aprendre aquests principis, segons el mètode adoptat en cada confraria; de tota manera, es té que considerar pels aspirants que cap mestre pot acceptar un aprenent, si aquest no li presenta suficients obres, sinó és un jove perfecte, sense cap deformitat física i sense cap defecte que el faci d’ésser incapaç d’instruir-se en el seu art, de servir al seu mestre i d’arribar a la vegada a ser un germà i mestre, quan hagi transcorregut el temps d’aprenentatge.
També ha de ser, fill de pares honrats, perquè en cas de posseir altres qualitats, pugui arribar a obtenir el lloc d’inspector, de mestre d’una Lògia, de Gran Inspector i de Gran Mestre de totes les Lògies, segons el seus mèrits i virtuts.
Els inspectors han de ser membres de la corporació i els mestres tenen que haver exercit abans el càrrec d’inspector.
Els Grans Inspectors han d'haver estat mestres de Lògia, i en definitiva, per ocupar el lloc de Gran Mestre han de posseir el caràcter de perfecte Maçó.
El Gran Mestre ha de ser noble de naixement, o bé ocupar una posició excepcional, una educació perfecta o la d’un savi distingit, un arquitecte hàbil, un hàbil fill de pares honrats, i a més a més, les Lògies li tenen que reconèixer un mèrit real, i perquè pugi complir els deures del seu càrrec de manera més perfecte, se'l autoritza per designar i nombrar un diputat que té que ser o haver estat mestre d’una Lògia Particular; el Diputat Gran Mestre té el deure de realitzar tots els actes que son de la competència del Gran Mestre, del seu superior, en les absències d’aquest o bé pel qui hagi delegat.
Tots els germans estan obligats a prestar obediència a totes les seves ordenances i a tots els governants superiors i subalterns de l’Antiga Lògia, en els seus diferents càrrecs, d’acord amb les antigues lleis i reglaments, i executar les ordres amb respecte, afecte i activitat.

V.- DEL REGLAMENT DE LA CORPORACIÓ EN EL TRANSCURS DEL TREBALL

Durant els dies laborables, tots els maçons tenen que treballar lleialment, perquè puguin disfrutar millor del dia de festa; el company de més coneixements i experiència, té que ser elegit en qualitat de mestre o superintendent dels treballs de construcció disposats pel propietari, i els que treballen sota les seves ordres, li tenen que dispensar el tracte de Mestre. Els Companys tenen d'evitar tota inconveniència deshonesta i d’anomenar-se indecentment, és titularan mútuament Germans o Companys i es comportaran amb cortesia, tant a dins com a fora de la Lògia.
El Mestre, deu d’emprendre els treballs del propietari en les condicions més justes i equitatives, i usar el que li pertanyi, com si es tractés dels seus propis béns; i no donar a cap aprenent o company més salari del que realment es mereixin. Mestres i maçons, tots deuen de ser fidels al propietari que els ocupi i pagui religiosament el seu salari, i executar els seus treballs a consciència, be sigui a jornal o a preu fet.
Cap germà es té que mostrar gelós de la prosperitat d’un altre, ni turmentar-lo o procurar separar-lo del seu treball quan sigui capaç d’executar-lo, perquè ningú pot acabar un treball començat per un altre en condicions tan avantatjoses com qui ho va començar, ja que no pot posseir un coneixement profund dels plànols i dibuixos de la construcció.
Si un Inspector dels treballs, surt elegit entre els companys, deurà de ser fidel al mestre i als companys; en absència del mestre, vetllarà amb molta cura per l’interès del propietari, per la bona execució dels treballs, i els seus germans li deuran obediència.
Tots els maçons rebran el seu salari amb reconeixement, sense murmuracions ni observacions i no abandonaran el seu mestre fins que l’obra no s’hagi acabat. Es té que ensenyar l’obra als germans més joves, perquè aprenguin a usar bé els materials i perquè mitjançant aquesta fraternal ensenyança es consolidi entre ells, una, més estreta amistat; tots els útils emprats en els treballs, deuen de ser aprovats per la Lògia.
En els treballs exclusius de la Maçoneria, no es pot contractar cap jornaler i els mestres només poden treballar amb els seus companys, llevat que aparegui una pregnant necessitat; tampoc podran comunicar els seus ensenyaments als obrers que no pertanyin a la societat.

VI.- DE LA CONDUCTA
En la Lògia Organitzada:

No es pot instruir cap comissió particular, ni entaular cap negociació sense haver obtingut l’autorització del mestre; no es pot tractar cap qüestió inoportuna o inconvenient; ni interrompre la paraula del mestre o dels inspectors o de qualsevol germà que estigui dialogant amb el mestre. Tampoc es deuen d’emprar frases jocoses mentre a la Lògia s’estiguin tractant assumptes seriosos, ni usar en cap cas un llenguatge poc honest, i sempre es deurà al mestre, als inspectors i companys, el respecte que es mereixen.
Si es presenta una queixa contra un germà, el culpable es té que sotmetre al judici i a la decisió de la Lògia, que és el tribunal real, a menys que correspongui el coneixement a la Gran Lògia. En aquests casos es té que cuidar de no interrompre per aquestes causes els treballs del propietari, i si arribes a produir-se una suspensió forçada, es té que prendre una decisió d’acord amb les circumstàncies. Tampoc es pot recórrer als tribunals de justícia per solucionar assumptes de la Maçoneria, llevat que la Gran Lògia reconegui i declari aquesta necessitat.

Conducta que es deu d'observar quant la Lògia estigui tancada, però amb els germans encara reunits.
Els germans poden dedicar-se als plaers innocents, i regular-se mútuament segons els mitjans de cadascú, procurant, però d’evitar excessos de tota mena, sobretot a la taula. També s’abstindran de dir i de fer qualsevol cosa que pugues ferir o trencar la bona harmonia que té que prevaldre entre tots; per aquesta raó, no es tenen que dur a aquestes reunions, odis privats sense cap motiu de discòrdia i sobre tot, es tenen d’evitar de soca-rel les discussions sobre religió i política, sobre nacionalitat, doncs els maçons, com hem dit abans, no professen altra religió que la universal, i que pertany a tots els pobles, a totes les llengües, i són enemics de tota empresa contra el govern constituït: la falta d’observança d’aquests preceptes, han estat i seran sempre funests per la prosperitat de les Lògies.
Sempre, l'observança d’aquest article del reglament, s’ha imposat amb gran severitat, especialment desprès de la reforma de l’Església anglicana, quan el poble anglès es retirà i separà de l’Església Romana.

Regles de conducta, quan els germans es troben fora de la Lògia sense la presencia d’estranys.
Es tenen que saludar amistosament, i d’acord amb el que està establert, anomenar-se germans, comunicar-se recíprocament les notícies que puguin ser-les-hi útils, tenint en compte de no ser observats ni escoltats; tenen que evitar tota pretensió d’elevar-se sobre els demés, i donar a cadascú la manifestació de respecte que s’atorga a qualsevol que no fos maçó; perquè encara que tots els maçons en qualitat de germans estan al mateix nivell, la Maçoneria no treu a ningú els honors que gaudeix abans de ser maçó, ans al contrari, augmenta aquests honors, principalment quan s’ha merescut pel bé de la confraria, que té que honorar a tots els qui en son creditors, i anatematitzar els mals costums.

Conducta que es té d’observar davant dels que no son maçons.
Deuen els maçons ser circumspectes en les paraules i en les seves obres, a fi de què els estranys, encara els més observadors, no puguin descobrir el que no és oportú que aprenguin; algunes vegades es té que aprofitar el gir que pren la conversa, per a fer recaure els elogis en aquesta confraria.

Regles de conducta que tenen que observar els maçons a casa seva i entre veïns.
Els maçons es tenen que comportar com convé a un home prudent i moral, i no ocupar-se de les qüestions de la Lògia amb la família, els veïns, els amics; i no perdre de vista, en cap cas, que l'honor propi i el de la confraria estan units; això, per raons que ara no podem exposar aquí, no es pot descuidar els propis interessos, absentar-se de casa seu desprès de les hores de la lògia; és tenen que evitar també l’embriaguesa i els mals costums, perquè no es trobin abandonades les pròpies famílies, ni privades d’allò que tenen dret a esperar dels maçons, i perquè aquests no es vegin impossibilitats pel treball.

Conducta que es deu d’observar amb un germà estranger.
És necessari pronunciar-se amb compte i de la manera que la prudència us aconselli, a fi d’evitar que sota falses aparences, us enganyi, rebutgeu-li amb menyspreu i aneu en compte de no fer cap signe de reconeixement.
Però si descobriu que és un germà de veritat, el tractareu com a tal, i si tingués necessitat, teniu que socorre’l o indicar-li els mitjans per obtenir aquests socors. Se li té que procurar alguns dies de treball, perquè pugui instal•lar-se; de tota manera no esteu obligats a fer més del que els vostres recursos us permetin, i preferint sempre a un germà pobre i honrat, a una altra persona que es trobi amb les mateixes condicions.
En fi, deveu, doncs conformar-vos a totes aquestes prescripcions, i a totes les que se us comuniquin per algun altre conducte; deveu practicar la caritat fraternal, que és la pedra fonamental, la clau, el fonament i la gloria de la nostra confraria; deveu d’evitar qualsevol querella, discòrdia, propòsit calumniós i maledicència; no permeteu que en presència vostra s’ataqui la reputació d’un germà respectable, en aquest cas defenseu-lo per donar-li aquest servei en tant ho permetin el vostre honor i els vostres interessos; i si algun germà us perjudica per qualsevol causa, deveu transmetre les queixes a la vostra lògia o a la del germà referit, apel•lant a la Gran Lògia en l'assemblea trimestral, i en últim terme a l’assemblea anual, segons el bon costum observada pels nostres avantpassats en tots els països. No deveu d’intentar cap procés, almenys que no és pugui resoldre d’una altra forma i deveu d’acollir amb deferència els consells amistosos del mestre i dels vostres companys, si és per evitar-vos de que comparegueu en un judici davant d’estranys; en tot cas, deveu procurar presentar tots els mitjans per facilitar l’acció de la justícia, a fi efecte de què pugueu ocupar-vos amb tota tranquil•litat dels assumptes de la confraria.
Respecte als germans i companys que tinguin entre si algunes diferències, els mestres i els germans demanaran consell als germans que coneguin el dret, per proposar un acord amistós, que les parts el litigi reconeixeran i acceptaran. Si aquests mitjans no fossin suficients, s’acceptarà sense cap demora entrar en el plet; reprimint, però tota animositat i còlera, guardant-se de fer o de dir qualsevol cosa que pogués perjudicar la caritat fraternal o interrompre la reciprocitat de les bones relacions, amb l’objectiu de què tots sentin l’influencia benefactora de la Maçoneria. D’aquesta manera han obrat sempre, des del principi del món, tos els bons i fidels maçons i així ho faran tots els nostres successors en tot l’esdevenidor.
AMEN